ICONOTUR | Instituto para el Conocimiento del Turismo

info@iconotur.net   ||  Català  |   Español  |  English

<<

TRIBUNA LLIURE: Un estiu turístic que amaga una crisi estructural

La temporada alta turística ha començat en un any dolent sense discussió com a conseqüència de les crisis financeres internacional, estatal, autonòmica, comarcal i local. Crisi de caixes d’estalvis, bancs, gestores de fons d’inversió... i per tot això de la gent que perd el lloc de feina en tancar o reduir plantilla moltes empreses sense crèdit ni efectiu. Hi ha una crisi turística derivada de la crisi financera, de caire conjuntural si no fos perquè la financera sembla ja més estructural que conjuntural. Però, per sota d’aquesta crisi turística derivada, n’hi ha també una de més profunda, de caire estructural, de la qual certs governants i dirigents empresarials tenen una part de culpa. Són uns personatges que, quan els convé, demanen més proteccionisme socioeconòmic nacionalista.

Només comentaré aquí tres factors de la crisi estructural turística. El primer element és el ja esmentat i fa poc «renovat» proteccionisme paternalista que a tot l’Estat aconsegueixen alguns hotelers, en una línia admissible en un estat subdesenvolupat com era l’espanyol dels anys seixanta però no en l’actual. Mig segle després, l’actual Pla Renove destina una gran quantitat de recursos públics per «ajudar a renovar» els seus establiments a uns empresaris hotelers molts dels quals sembla que no hagin fet els seus deures però que sí que han acumulat immensos patrimonis personals gràcies a les llargues èpoques de vaques grasses en el turisme.

Un segon àmbit de la crisi estructural és el de la promoció, i, en concret, el de la publicitat turística. És molt abundant però poc eficient, si no també ineficaç. Es gasten –i no inverteixen– molts milions d’euros cada any en publicitat turística poc segmentada i diferenciada. I, quan la demanda no respon en la quantitat de consumidors turístics desitjada, es demana que es gastin més diners en promoció. I es fa d’una manera improvisada, sense cap ni peus, com ara promoure Barcelona com a destinació de compres nadalenques als mercats emissors asiàtics quan en aquells països no fan festa ni vacances de Nadal. Es destinen sumes fabuloses a posar anuncis, però gairebé no es fa investigació dels efectes publicitaris. Una hipòtesi, meva, per explicar per quina raó la publicitat turística d’aquí és poc eficient és perquè els diners surten de les butxaques dels contribuents a través dels pressupostos generals de l’Estat i/o autonòmics i no dels seus principals beneficiaris: els empresaris turístics.

Un tercer factor de crisi és la manca de preparació i d’experiència de molt personal eventual que fa feina turística a l’estiu, i també manca d’amabilitat generalitzada dels treballadors que estan en contacte amb els turistes. No ho dic jo: ho diuen els governants turístics de l’Estat, que volen fer una acció de xoc per mitigar aquest inoportú aspecte, nociu per a una bona imatge. He dit i escrit diverses vegades que era incoherent fer la publicitat turística «Smile, you are in Spain, o Catalonia, o Barcelona» exhortant els turistes a somriure quan és la gent d’aquí qui no somriu. Ara, just fa uns quants dies, el director de Turespaña donava per esgotada aquesta campanya. En la manca d’amabilitat potser cal veure les deplorables condicions laborals d’una mà d’obra barata. En la restauració, d’immigrants –de vegades sense papers– que no coneixen cap altre idioma que el seu. I, en els hotels, mà d’obra gairebé gratuïta d’estudiants en pràctiques, amb càrregues de treball iguals a les dels empleats. Uns estudiants que als estius treballen –mà d’obra barata– en hotels d’aquí per una «compensació» que no arriba a deu euros diaris... i poder afegir les pràctiques al seu currículum.

Director d’Iconotur
4-07-2009

<<

© ICONOTUR, Instituto para el Conocimiento del Turismo | Nota del webmaster